dimarts, 20 de desembre de 2011

Bertran Cazorla sobre Actualitzacions.prat

Li vaig demanar a Bertran Cazorla, periodista pratenc, que escrivís alguna cosa com a presentació d'Actualitzacions.prat en aquesta exhibició a la Fira Avícola.
Entrada al seu blog sobre l'experiència, i el text íntegre:
A més, ha recollit les impressions que va tenir l’hospitalent Luis V. Bagán Nebot (que, per cert, segons el Bertran, ha fa una gran feina de recuperació de la història de l’Hospitalet al seu blog): http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/xavier-esteban/
Gràcies, Bertran.

divendres, 16 de desembre de 2011

A la Fira

Avui he estat penjant, amb el Ferran i el Ramon del Centre Cívic Jardins de la Pau, les fotos a la Fira Avícola del Prat de Llobregat. Allà, envoltada de galls, gallines, cavalls, eugues i bales de palla, és com si l'exposició hagués trobat el seu lloc natural. Està integrada a l'entorn.
Estarà exposada durant el que dura la Fira, és a dir aquest cap de setmana, 16, 17 i 18 de desembre.
Com que tinc menys espai per col·locar les composicions, he hagut de seleccionar, i una part de les fotos que vaig exposar al Centre Cívic s'han quedat fora. I haig de dir que el conjunt ha guanyat. La distància temporal m'ha ajudat a ser més objectiu (dins de la pròpia subjectivitat del meu projecte) i escollir les fotos que realment contribuïen a la finalitat de l'experiment.
Una altra paradoxa de la subjectivitat i l'objectivitat: li he demanat al Bertran Cazorla que escrigui un text que introdueixi l'exposició. Quan la vaig presentar, ara fa més d'un any, em va posar un comentari al facebook que deia: "l'alegria de ser del Prat!" i em va agradar molt aquella observació. Parlant-ho amb ell em vaig adonar que era molt més interessant el que havia vist en les fotografies ell i les altres visitants que el que en podia explicar jo, que en aquell cas vaig presentar un text amb un to una mica auto-destructiu, amb un excés d'auto-crítica per ser un text introductori…
De fet, se m'acudeix que el podria posar:

Actualitzacions.prat consisteix en una sèrie de recreacions de fotografies del Prat de principis del segle XX, representatives del passat agrícola del nostre poble. Com a l'estudi de Las Meninas de Velázquez que va fer Picasso (Olvidando a Velázquez. Las Meninas, 1957), es faran diverses versions d'una fotografia treballant, a més de l'evolució de la cultura i la societat d'un poble, els canvis estètics i artístics que comporta l'evolució del propi mitjà fotogràfic i de la cultura visual en general.”

Així vaig presentar el primer paràgraf del dossier d'Actualitzacions.prat, que va convèncer el jurat i gràcies (o per culpa) al qual hi ha aquestes fotografies penjades a les parets d'aquesta sala. La primera part de la introducció, la que descriu les accions del projecte, ha estat assolida: he fet les variacions (“salvant” les distàncies amb Picasso: era una referència il·lustrativa de fotografies antigues del passat agrícola del Prat. A més, els actors han estat membres de cinc entitats del poble, i he mantingut les eines que apareixien a aquestes fotos. Com veureu, he fet una (o dues) versions de la fotografia “original” i després he introduït elements propis de l'entitat, he variat punts de vista, accions i situacions.

Al llarg d'aquestes sessions, he après moltes coses de la tècnica fotogràfica, he conegut persones entranyables, tant del camp com de les entitats, he patit per quedar amb les entitats durant el mes de juny i juliol, per trobar certs elements d'atrezzo, i les localitzacions adequades; m'ha estat molt difícil escollir les fotos definitives i treballar-les per treure'n el màxim profit.

Cada fotografia ha estat una feinada.

Totes aquestes circumstàncies han fet que, per una banda, em limités a fer cinc sessions (en un principi en volia fer vuit) i, per altra banda, no hagi acabat d'acomplir la segona part de la introducció, la que es refereix a la reflexió sobre la societat i la fotografia.

Diguéssim que la meva inexperiència ha eclipsat els bons propòsits filosófics i artístics inicials: una consideració de la història, en tant que la portem dintre i la construïm, i de la realitat agrícola en aquesta història, que segueix viva; un reconeixement de les entitats, en tant que construeixen aquesta història i certes identitats individuals i col·lectives, i la capacitat de la fotografia per que poguem narrar la història d'un poble des de dintre.

No he tingut més remei que acceptar que em queda molt per aprendre, i que per experimentar, com en tot, primer s'ha de conèixer bé el mitjà. Una de les coses que volia fer, per exemple, era jugar amb diferents formats: digital, analògic, réflex, compacta, Polaroid, Lomo... però a l'hora de la veritat, a la primera sessió, quan vaig tenir les puntaires davant i el temps avançava i se n'anava la llum, es va imposar la necessitat purament de fer-les, que sortissin bé, d'acomplir el primer propòsit. A causa d'aquesta necessitat i de problemes tècnics amb els nous carrets de Polaroid (impossible), al final he acabat fent servir una réflex digital, dues réflexs analògiques amb color negatiu o diapositiva i en blanc i negre, i una compacta dels anys 60 hipersenzilla.

De les coses que estic més content d'aquest projecte, em quedo amb l'alegria que s'ha viscut en totes les sessions. Sento que la gent que hem participat ens ho hem passat molt bé, i això, entre d'atres coses, és el que he intentat transmetre dins d'aquesta sala."

Bé, si passeu per la Fira, podreu observar l'exposició, i llegir el text del Bertran. Si voleu, podeu comentar alguna cosa aquí mateix.

Salut a tothom, i recordeu que la Història és nostra.

divendres, 22 d’abril de 2011

L'exposició

Aquí es pot veure una paret com a mostra de les composicions a l'exposició:
http://www.flickr.com/photos/42414635@N08/sets/72157626552084022/

dijous, 16 de setembre de 2010

AVUI S'INAUGURA!


Avui és la inauguració, per fí!
Aquí teniu el flyer!

diumenge, 12 de setembre de 2010

SAÓ PRAT!


Vaig a explicar la història d'un migdia en que em trobo al meu gran amic Jordi Ibáñez i fem una cerveseta al Pau Casals. Li explico per tercera vegada (té moltes coses al cap, i acaba de ser pare, o sigui que se li perdona; a part, viu a Begues) el projecte d'actualitzacions. Se l'iluminen els ulls (llicència literària) i em proposa que fem una d'elles amb l'entitat on treballa. Es tracta de Saó, un Centre on, entre d'altres coses, fan reincerció laboral en el camp de la construcció.
Al cap d'una setmana, vaig allà i em reuneixo amb ell i la directora, la Cata, una d'aquestes persones, pel que m'ha explicat el Jordi, que fan falta en la nostra societat, que lluita perquè aquest centre surti endavant i creixi, que no es conforma amb anar a treballar cada dia i fer el mínim, sino tot el contrari, que pensa noves vies i possibilitats pel centre, que lluita perquè tingui millors condicions. I aconsegueix coses.
El projecte li sembla bé, i es brinda ràpidament a participar posant-me totes les facilitats possibles.
Una de les coses que més m'està agradant d'aquest projecte és que la gent m'està ajudant sense reserves, tant les entitats participants com les persones que m'estan deixant estris, palla, lloc, etc. És un autèntic plaer trobar-se amb aquestes reaccions tant agradables.
Bé, deixo constància de les cares d'aquesta història.

EL CAU o "Allò que no va poder ser"





Cada sessió de fotos ha estat molt complicada: aconseguir quedar amb les entitats, aconseguir el lloc, aconseguir el material necessari: bales de palla, plats de porcellana, ampolles de vidre estil principis de segle, cistells, senalles, enciams, coves (18 ni más ni menos), forques, càvecs, falçs, rasclets, pales, un carro, que ja té el seu post, i més coses que segur que em deixo... Fer la sessió (el més de juny-juliol al Prat, calor, molta calor) i després fer la post-producció de les fotos escollides.
És per això que quan portava cinc sessions vaig decidir plantar-me, perquè no veia clar que pogués arribar a la expo.
Hi havia altres entitats contactades, com les colles de gegants del prat, la banda municipal, els agrupaments escoltes, però finalment, sentitnt-ho molt, no podrà ser. Potser, si em compressin el projecte.... en un futur..... es podrien anar fent més entitats.....
Una d'elles era L'A.E. i G. Conxita Busquets, de la qual vaig formar part uns quants anys viscuts amb intensitat. M'hagués fet molta gràcia fer la sessió amb els caps actuals, ja que la majoria van ser nens "meus", però era complicat per campaments, i vam anar ajornant la cosa fins que vaig pendre la decisió de no fer-ne més. Llàstima.
El dia que vaig anar a intentar posar-me d'acord amb ells, estaven montant les tendes abans del campament per revisar-les i els vaig fer unes foticos. Ahí van! (Algo es algo!!)

Víctor
Felicidad (montar tienda)
Felicidad (pasar tienda)
Felicidad (Foker)
Felicidad (fucker)

Paranoid cau

fotos per la cara

Enciams abans

Enciams després

La pentax del Pedro, l'escala de l'arnau i la caseta del Jaume.

El color és tal com va sortir del laboratori.


Unes fotos, tal com van sortir. No sé exactament què va passar amb la càmara, però van sortir molt rares. Però m'agraden.