divendres, 4 de juny del 2010

suor a l'estruch

Avui, després d'11 anys, he tornat a suar a l'Estruch.

Però, tot i que estava amb antics companys com el Xavi Vàzquez, Jordi Boronat i l'Almagro, no he suat jugant, sinó explicant als membres del Senior B del C.B. Prat la proposta d'actualització fotogràfica que els he fet. Era realment complicat, allà, a la pista, jo rodejat de paios enormes mirant-me, intentar fer-los entendre què era el projecte, de què anava, què volia d'ells i sobretot, demanar-los la seva col·laboració, evidentment desinteressada.

Les cares de no acabar d'entendre què vol aquest paio han donat lloc al catxondeo típic dels equips que feia tant de temps que no vivia, i hem acabat rient i fins i tot ens han fet baixar el to de veu, que els que estaven entrenant al costat necessitaven una mica de concentració.

No sé si he sapigut transmetre bé la informació del projecte, no sé si he sapigut motivar-los prou com perquè quedin amb mi un dia, a part dels entrenaments i els partits (per cert, dissabte tarda juguen l'útltim a l'Estruch, i és molt important!), però m'han donat bones vibracions.

En fi, me n'he anat d'allà una mica emocionat: tornar a passar pel passadís, tornar a sortir per la porta a la pista, el banquillo, el parquet, l'Arseni, que encara és presi (és d'aquelles poques coses que sembla que no han canviat en el món) m'han fet recordar tot una època, moments d'eufòria i de patiment... i és que jo m'ho prenia molt en sèrio, això del bàsquet, però va ser un dels sacrificis de l'adolescència. És fort, però des del dia que me'n vaig anar (recordo quan li vaig dir a l'entrenador, a punt de plorar, que no podia continuar) no havia tornat a trepitjar la pista ni els passadissos. Onze anys.

Encara que finalment no volguessin participar (que estan en tot el seu dret), ja ha valgut la pena d'haver-ho proposat encara que sigui per haver reviscut tot aquell temps, tota aquella energia i aquelles experiències tan sanes (i ara encara més, que no foto res d'esport!).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada